- Història de la ciutat romana de Bàrcino (poble que habitava la zona en època preromana
Els romans van arribar a l'actual territori català en el 218 aC, quan un exèrcit comandat per Cneu Corneli Escipió,que actuava com a llegat del seu germà Publi, desembarcà a Empúries amb la finalitat de convertir-la en una base de suport militar en la llarga lluita que Roma sostenia amb els cartaginesos pel domini del Mediterrani. Les primeres demostracions de vida a territori barceloní va ser just després de l’etapa neolítica, aproximadament uns dos mil anys abans de Crist.
Diferents historiadors afirmen també que va existir un poble grec anomenat Καλλίπολις (Kallípolis, “ciutat bella”), però no saben exactament on es va situar aquest. La primera dirigeix la fundació de la ciutat al famós heroi Hèrcules quatrecents anys abans de la fundació de Roma.
- cronologia i motiu de la fundació romana; nom del fundador i títol complet que li va atorgar; extensió i estructura de la ciutat;
Hèrcules, després del seu quart treball, s’uneix als argonautes de Jàson a la recerca del vetlló d’or, creuant la Mediterrània amb nou vaixells. Una tempesta dispersa la flota prop de la costa catalana, encara que aconsegueixen reagrupar totes excepte la novena nau. Aleshores Jàson va encarregar a Hèrcules que anès a la recerca d’aquesta última.
L’heroi va trovar el naufragi de la Barca Nona, així es com s’anomenava la nau perduda, al costat d’un turó (Montjuïc).
Als tripulants els va agradar tant el lloc on van arribar que amb l’ajuda d’Hèrcules i Hermes van fundar una ciutat anomenada com la seva nau, Barca Nona. A la refundació d’August, Bàrcino (nom creat a partir de Colonia Faventia Ilulia Augusta Pia Barcino) va agafar la forma urbana de castrum des d’un principi, i d’oppidum després, amb els habituals carrers organitzadors de les ciutats romanes, el Cardo i el Decamanus, i un espai central que els romans anomenaven fórum, suituat sobre el turó Mons Taber.
- òrgans de govern;
El govern que tenia la ciutat de Bàrcino seguía les formes de l’imperi i la província atorgava a les colònies de la mateixa època un poder bastant autònom. El municipi tenia jurisdicció sobre la ciutat (urbs) i sobre l’àrea rural que tenia al seu voltant (territorium). Les clases sociales es podien dividir entre els ciutadans (cives), nascuts a la ciutat o ciutadans que havien obtingut la ciutadania; els domiciliats sense ciutadania (incolae), els residents transitoris (hospitales) i els esclaus (servi), sense cap mena de dret.
Els ciutadans domiciliats pagaven impostos municipals, encara que només els ciutadans de ple dret podien ocupar llocs de govern. Només a partir de l’any 212, després de l’aprovació de Constitutio Anoniana, els domiciliats i la resta d’homes lliures de les províncies van poder exercir els drets de ciutadania.
Els ciutadans domiciliats pagaven impostos municipals, encara que només els ciutadans de ple dret podien ocupar llocs de govern. Només a partir de l’any 212, després de l’aprovació de Constitutio Anoniana, els domiciliats i la resta d’homes lliures de les províncies van poder exercir els drets de ciutadania.
La primera muralla de Bàrcino, d’una fabricació senzilla, es va començar a construir quan la población va rebre la denominació de colònia al segle I aC. Tenia poques torres, només en els angles i a les portes del perímetre emmurallat. Les primeres incursions de francs i alemanys a partir dels anys 250 va fer pensar en la necessitat de reforçar les murallas i sorta el mandat de l’imperi, ja decadent, de Claudi II, Bàrcino inicia la construcció d’una millor protección entre els anys 270 i 300.
La nova muralla es va construir sobre les bases de la primera, i estava formada per un mur doble de dos metres (fins a vuit metres en alguns llocs), amb espai al mig de pedra i morter. El mur constava de viutanta-un torres d’uns divuit metres d’alçada, la majoria de base rectangular.
La nova muralla es va construir sobre les bases de la primera, i estava formada per un mur doble de dos metres (fins a vuit metres en alguns llocs), amb espai al mig de pedra i morter. El mur constava de viutanta-un torres d’uns divuit metres d’alçada, la majoria de base rectangular.
- espais i edificis més importants;
FÒRUM
Era la plaça central dedicada a la vida pública i als negocis que es feien entre els ciutadans. Es situava a la confluencia entre el cardus maximus i el decumanus maximus, aproximadament en el centre del recinte emmurallat.
En el fórum es concentraven les construccions dedicades als negocis, la justicia, les termes o banys públics, etc., i era el lloc on les autoritats es reunien a la Cñuria i a la Basilica.
El recinte del fòrum no ha estat mai clarament delimitat, però sembla coincidir aproximadament amb l’actual plaça de Sant Jaume.
El recinte del fòrum no ha estat mai clarament delimitat, però sembla coincidir aproximadament amb l’actual plaça de Sant Jaume.
- restes romanes que es conserven dins i fora del recinte emmurallat, etc.).
S'han trobat restes de diversos habitatges del tipus domus, sobretot sota la Plaça del Rei i els seus voltants (actualment visibles al Museu d'Història de la Ciutat), el carrer del Bisbe Caçador i la plaça de Sant Miquel. D'altres cases privades se'n van poder rescatar bells mosaics com els de les tres Gràcies i la cursa de circ. En canvi no s'han localitzat, per ara, insulae. Les termes públiques, ara sota la mateixa plaça de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal el 125 d.C. Aquesta família, pròxima a l'emperador, va ser una de les més notables de la Barcelona romana i va accedir a la categoria social més elevada, la classe senatorial. Fins i tot consta que Luci Minici Natal va participar amb una quadriga en els Jocs Olímpics del 129 d. C.
